-Numero 1- Febrer del 2000
L´IMPOST SOBRE BÉNS IMMOBLES. (IBI) 09febrer 2000
Signat
per en Joaquim Gairín, primer tinent d´alcalde i president de la comissió de
serveis Generals ens ha adreçat una
carta a propòsit de l´augment de l´IBI. El seu encapçalament
és significatiu: apreciat/da contribuent. contribuent? No som quelcom més que
contribuïdors? No som ciutadans, veïns, persones? Primer ens recorda que hi ha
una supra-llei (cosa d´Hisenda que són els més dolents de totes les pelis)
que mana, i les administracions locals obeeixen. (la de la revisió cadastral
cada 10 anys i l´augment repartible en parts iguals per cada any. Qui té
competències amb això és la gerència del cadastre metropolità depenent del
ministeri d´Economia i Hisenda. “Són
els de dalt”, doncs. També ens diu que és un augment proporcional per a
tothom. Per tant a més patrimoni, més augment. Com que la darrera revisió
local es va fer el 1990 a Cerdanyola a que ve tanta disbauxa quan ara tocava
fer-la novament? L´Ajuntament ha manifestat
el seu desacord per les formes aborregants de fer les informacions
per via certificada, al propi servei de Correus, que no és un servei
municipal sinó que és depenent del Ministeri de Foment, qüestió aquesta que
cal elogiar als nostres
administradors, (encara que, per què no apunten més amunt
en gestionar el seu desacord? Directa o indirectament tot el que passí a
la localitat repercuteix i repercutirà al govern municipal encara que no en
sigui el responsable).
L´Ajuntament només ha fixat un augment pel
2000 d´un 16% a un tipus del 0.585. Si és tan poca cosa a que venen tantes
manis de protesta, ens preguntem ingènuament?
Si els responsables no són els d´aqui, sinó els de Madrid, no hauríem
de dirigir els crits de protesta cap allà? “Vinga nois-es
cap a Madrid a protestar els caps de setmana enlloc dels dijous a la ciutat”.!
Però no, la qüestió és que són els consistoris els marc de contacte més
directe amb les poblacions, i també els hi toca recollir les protestes i les
aspiracions del poble i pressionar a les instàncies jeràrquiques de les que
depenen, per canviar les coses i no limitar-se a reproduir els esquemes de
domini de l´estat.
Prou ho reflexa en Gairín amb el paràgraf
en negreta sobre la resistència en assumir l´obligació de contribuir. En el
que s´equivoca és en no entendre que no sap greu
al ciutadà en contribuir a la col.lectivitat, sinó la manera en què se
l´obliga i el poc control poblacional que es dona en el destí pressupostari. I
això de fer possibles les il·lusions col·lectives i fer una ciutat al servei
dels ciutadans i de les seves necessitats, queda molt ben escrit però
ajuntemantaris nostres, no caldria articular vials d´informació
operatius per saber el curs d´aquestes il.lusions i aquestes
necessitats?
Jesús Ricart
UN CAMIÓN CISTERNA COMO UNA CUBA.
Un camión-cuba hace su recorrido por la calle Escuelas,calle en la que sin duda se pueden aprender muchas cosas.Objetivo: limpiar la calzada. Chorros de agua a presión salpican de tierra y suciedad las fachadas. Puertas, paredes y cristales quedan propuestos para un museo de arte moderno. Cumplida la misión de higiene al cubo, la máquina sigue para otras calles a continuar su tarea con celo. Para la próxima vez ( porque siempre hay una próxima vez en que al vecindario le toca bregar con la desidia municipal) he oído comentar que le dirán al chofer.agua, no gracias., por aquí pase de largo.
Jesús Ricart
L´eslogan de la nostra ciutat és la de tecnològica i universitària, i certament dintre el terme municipal hi concorrent empreses de noves tecnologies i el campus de l´Autònoma. Però un parell de quilòmetres i escàs de distància que cal recórrer entre les últimes cases del nucli urbà i les aules de la primera facultat, té més fissura del que aquesta minsa topografia suposa. Així com a una altra localitat propera, Sabadell, el seu ajuntament té convenis de guadi compartit amb la universitat, Cerdanyola i el campus són dos universos a part. Val la pena prendre nota, que no plagi, de Sabadell pel que fa al seu procés d'Universitat a l´abast de tothom, i els seus seminaris trimestrals en diverses matèries, per pensar en la possibilitat de fer quelcom semblant també al nostre municipi. Estendre la cultura docent fóra de les aules, és superar la divisòria massa artificial entre realitat i acadèmia. I la proposta de programacions per cursos i cicles específics en diverses matèries: literatura, filosofia, medecina, filologia, psicologia, ciències i altres és perfectament atractiu i viable.
Jesús Ricart
LA PRUEBA DEL ALGODÓN APLICADA AL ENTREVEÏNS
A falta de controles de difusión e indicadores de lectometría, quisimos hacer la prueba del algodón para ver que reacción ocasionaba encontrar el entreveïns en el buzón, sin previo aviso.Sin ser amantes de buzoneos ,elegimos para colocar ese termómetro al paciente,una de nuestras escaleras vecinales, convenientemente dotada de una papelera discreta (con tapa y puertita de autocierre)y repartimos varios ejemplares de nuestro número cero (recuérdese: letra pequeña y apelmazada-que no pelma,pocas fotos y en general un cierto aire enigmático).A la misma noche la revisión de la papelera (ingrediente fundamental para nuestro estudio) dio estos resultados: un 50 por ciento de ejemplares habían sido tirados. No estaba tan mal. Cabía suponer que el otro cincuenta por ciento (estábamos en la dicotomía de la botella medio llena-medio vacía que se pone como test de diagnosis para discriminar optimistas de fatalistas) había sido subida a diferentes domicilios, y al menos ojeada. Proponer lecturas a los vecinos aunque sea de cuestiones vecinales es una odisea tan ingente como proponerles la utopía icariana más osada. Posiblemente la información menospreciada,será pedida en alguna ocasión por quien no atina a valorarla en su momento, cuando admita que los problemas de ciudadanía también son los problemas de cada cual.
Jesús Ricart
REPENSAR LA PARTICIPACIó DE LA JOVENTUT
La
Regidoria de Joventut de Cerdanyola, la Universitat Autònoma de Barcelona i la
Diputació de Barcelona, han començat a treballar en un projecte per valorar i
a partir d'aquí millorar la situació dels i les joves de la nostra ciutat.
Es tracta d'un estudi a on es va més
enllà d'una simple enquesta, a on tant les preguntes com les respostes són
tancades i per tant interpretatives d'una possible realitat. El que farà
l'estudi es deixa d'interpretar la realitat per ficar-se en ella mateixa, dit
d'una altra manera, els i les joves de Cerdanyola deixaran de ser objectes
observats i quantificats, per convertir-se en subjectes actius, protagonistes de
la seva pròpia realitat, ja sigui contradictòria, plena de matisos, i de tot
allò que no entra a les estadístiques, però que segur són part important de
la seva vida, com podem ser les relacions socials, tant amb l'ajuntament com amb
altres joves o entitats juvenils.
La metodologia empleada es la Investigació Acció Participativa (IAP), les
seves principals eines són grups de discussió, tallers, comissions de
seguiment vinculades a l'estudi… els espais seran organitzats per cinc
estudiants de tercer cicle del Postgrau "Participació i Desenvolupament
Sostenible", sota la tutoria
del Sociòleg Joan M. Verd de la UAB.
La presentació del projecte es el proper dilluns 21 de febrer a les 20:00
hores, al Casal de Joves del Carrer Altimira, podran participar tots i totes les
joves de Cerdanyola, encara que no pertanyin a cap entitat, crec que serà una
bona experiència sense precedents a la nostra ciutat, de democràcia
participativa.
Bibiana Pozo
LA MASIA-UNA ESCUELA TALLER...DIFERENTE
Los
cursos de formación profesional, un entrada en el mundo laboral, una
oportunidad de aprender un oficio. Con esta definición es con la que decenas de
muchachos menores de 25 años entran en el mundo de la “Masia”, pero por si
no le acabase de convencer la idea es que siempre se puede recurrir al sistema
de: “Te vamos a pagar por estar aqui”, y te dan una cifra sobradamente
superior a la que tu te esperabas, la cual a medida que pasan los dias se va
haciendo mas pequeña, hasta llegar a la cantidad real, que es muy inferior a la
que te dijeron.
Pero, no seamos materialistas, pensemos en que vamos a un centro donde hay
personal cualificado, donde tienen hasta el ultimo detalle del cursillo
planificado, donde estamos seguros de que al terminar nuestra formación, vamos
a conseguir un estupendo trabajo. Pero
al llegar, nos encontramos de que el primer día todos van como locos, arriba y
abajo, piensas: “Normal el primer día todo esta por organizar”, pero a
medida que pasa el tiempo empiezas a ver que el cursillo avanza y que tu grupo
no tienen material con el que trabajar, bueno, pueden tardar un poco, pero ves
que pasan los meses y no llega prácticamente nada, debe ser una nueva técnica,
piensas, aprender informática sin ordenadores, que modernizados que están.
Aun así aguantas en el cursillo, pero a mitad de año se lesiona tu monitor, y
otro de repuesto? No, unas semanas haciéndonos las clases a nosotros
mismoshasta que traen un nuevo profesor cuya especialidad no corresponde con lo
que tiene que enseñar, es un desastre, piensas. Pero
sigues con la esperanza de encontrar trabajo al acabar el cursillo, pero hoy
después de casi dos meses de finalizar el cursillo, estoy en mi casa buscando
trabajo, esperando que la OTG o el SCC se acuerden de que hay gente que esta
esperando al menos una llamada.
Jordi Guinot
Abans
de les municipals ens trobàvem davant del dubte de que passaria respecte als
problemes dels joves. Amb més o menys interès tots ens parlaven de la zona
d'oci, del transport nocturn, de la feina per a tothom, de les vivendes,,,, i és
que moltes vegades a la classe política se li omple la boca de propostes, o
d'estudis, de tota mena que mai és duen a terme. Nosaltres, joves innocents de
Cerdanyola pensem que l´un o l´altre defensaran els nostres drets i que per
tant els hem de votar com a bons ciutadans. Anem doncs el dia de les votacions i
davant de la multitud de paperetes recordem que sempre ens han dit a casa que la
dreta son dolents i que l'esquerra son els progressistes i els que han de salvar
el mon per evitar la terrible destrucció que podria arribar en cas que la dreta
guanyes. Agafem doncs la papereta del nostre meravellós partit d'esquerres i la
llencem a dins l´urna marxant cap a casa orgullosos de la nostra elecció.
Passat
el temps sabem que els socialistes tenen majoria al nostre ajuntament cosa que
ens fa sentir orgullosos de pensar que nosaltres hem col·laborat en aquest
victoria. Però resulta que amb el temps ens adonem que el nostre ajuntament no
fa res per la joventut de la ciutat: no tenim feina, no tenim on anar de nit sinó
és fora, no tenim un lloc on dir la nostra i tampoc podríem sortir de casa en
cas de tenir feina, perquè no ens podem permetre comprar un pis.
Es
aleshores quan la nostra opinió comença a canviar i ens adonem que no eren tan
meravellosos com nosaltres pensàvem, cosa que és confirma quan en l´unic gran
projecte urbanístic les vivendes per a joves seran un 13% (i encara gracies) de
lloguer. De tota manera seguim en un poble on no podem trobar feina si no has
anat a la Universitat ja que les empreses d'alta tecnologia del PTV agafen la
gent de fora de Cerdanyola i tampoc podem queixar-nos ni dir la nostra perquè
no hi ha cap fòrum on els joves poguem expressar el que pensem. Així doncs ens
quedem a casa mirant la tele i esperant que algun dia ens truquin del INEM
(impossible? de fe no ens falta, de moment..)
I
aquesta és la Cerdanyola que tenim, un lloc on els joves esperem un canvi
d'actitud del govern municipal, que se´n adonin de una vegada de quina és la
joventut que tenim en aquesta ciutat i que malauradament no es composa
d'universitaris, o de nois com els de “Sensación de Vivir” sinó de gent
senzilla, amb estudis mitjans que intenten obrir-se camí en un mon difícil i
en un poble amb poques oportunitats.
Jaume Guinot
COOPERATIVA DE INTERCAMBIO/XARXA DE TROC
Las iniciativas de cooperación en el intercambio de servicios, trabajos y conocimientos, revisten distintos nombres en distintas partes y guardan el común denominador de no utilizar el dinero como intermediario para transacciones sociales y productivas. El intercambio en su más elemental definición evoca los tiempos del trueque, pero en lugar de etiquetarlo frívolamente de regresión a un pasado cavernícola, cabe apreciar las ventajas que tiene como un operador para obtener cosas sin la dictadura de las facturas.Sólo hay una condición: admitir contraer una deuda práctica de colaboración con la red de asociadoas entregando los propios dominios que puedan ser ofertados para el trueque.En esencia se trata de crear un banco de tiempo o de horas de riqueza. Loas asociadoas rellenan sus pedidos de demandas a la vez que exponen sus dominios,constituyendo así lo básico de la ley del mercado:la de la oferta y la demanda. Basta con solicitar lo que se necesita y admitir su devolución en forma de tiempo-trabajo o servicios,indirectamente a terceros a través de la red.El funcionamiento es tan elemental que apenas requiere de un secretariado.Basta con una guia de actividades y dominios (extensible a cambalaches y a bolsa de donaciones)reactualizable periódicamente.
Jesús Ricart
CAMPAÑA INFORMATIVA PARA LA ABOLICION DE LA DEUDA EXTERN.A INFOPUNTO EN LA PL.ABAD OLIVA
Los
demócrata-años han cambiado el semblante de nuestras calles, resultando
habitual encontrar a cada dos por tres mesas petitorias de todo tipo. El
despliegue de puntos de información
ha sido y es tan vasto, y los
folletos informativos son tantos, que lo más habitual es encontrar
un grupo u otro,bajo una pancarta y junto a carteles,distribuyendo
folletos o recogiendo firmas. Esa banalidad de tal imagen, hace que en el
inconsciente colectivo se piense que siempre
se está hablando de lo mismo.Sin embargo cada infopunto de calle suele obedecer
a temas distintos,según las campañas o entidades que lo hayan promovido.
El domingo 6 de febrero la Plataforma Cívica per l´ADEU de Cerdanyola
inició la primera,en la plaza Abad Oliva, de una serie de mesas dominicales
previstas para explicar a la ciudadanía el proyecto de consulta social para el
día 12 de marzo. La experiencia de
encargarse de un punto de información de calle y
dar informaciones escritas y de voz sin esperar a que los viandantes la
pidan es un autentico baño de realidad, que da cuenta del estado de opinión y
de conocimiento de un tema. Por lo que pudimos ver, todavía hay mucha confusión
sobre el significado de la deuda exterior,cuando no absoluto desconocimiento, a
pesar de lo mucho que lo han hablado los informativos.Aún
es un tema que no apasiona a la gente como para cerrar filas
solidarias para resolverlo. a diferencia de otros, propone una
solidaridad activa para eliminar las causas de la miseria (resolución de los
atroces desequilibrios Norte-Sur),de
compromiso más complejo que las propuestas de solidaridad para paliar
efectos de la estructura mundial (apoyo a refugiados, campañas contra
hambrunas, ayuda a damnificados de catástrofes naturales,...).
Jesús Ricart
QÜESTIONS LOCALS I ELS DIMONIS
Les figures demoníaques i demonitzables segurament estan lluny de la immediatesa. La pròpia tendència supervivencial porta a col·locar lluny les causes que generen problemàtiques en la vida quotidiana. Però abordar aquestes qüestions quotidianes i buscar-ne responsables de les fetes i desfetes ve tot barrejat. Per tant, és pràcticament impossible darrera dels comentaris de qualitat de vida o d´assumptes pendents per les millores convivencials al territori compartit, no ficar-nos amb el talant dels administradors de torn. En el cap d´un/a veí/na malhumorat/da per qüestions residencials, d´habitabilitat i de funcionament social, milita quasi sempre un/a contrincant adversa a la manera de fer política a la localitat. Potser ell/a, d´ocupar el trono de palau ho faria pitjor, però com que no l´ocupa, és lliure d´opinar i emprar tot el seu arsenal de literatura crítica. Si tot és opinable, el poder és el més opinable que hi ha, en particular quan la minoria el té i la majoria es fa fotre.Però certament els dimonis de veritat (els Botin and company) estan lluny, però pel que fa a la quotidianitat caldrà parlar dels que ens queden més a la vora, sense denomitnar-los més del que els hi proporciona el roig resplendent de les seves foqueres.
Jesús Ricart
Coincidint
amb dates però anticipant-se en una setmana, també ha sortit el núm zero de Cultura.
Revista cultural de l´ajuntament de Cerdanyola, que es presenta com
participativa i oberta (participació és la fil.ligrana semàntica de l´època).
Són dos fulls de Din-A2 doblegats que
atreveixen un disseny trencador amb un segon dobleg.En Jordi Mena el presenta
com una eina cultural per a la
ciutat. Els articles i notes informatives no van signats i saludem l´esforç energètic de qui hi està al rera.
La columna de l´agenda cultural surt amb lletra minúscula, de difícil accés
visual per presbicis i vistes
problemàtiques. La impressió és impecable i el
color enfosquit des fons dels
rectangles redueix contrasts, però ens provoca
l´interés. Desitgem sort i llarga vida al nou mitjà. I ja que és
participatiu -contactada la seva
incomparable qualitat editora- l´hi oferim la possibilitat d´insertar-hi
articles que traguem al entreveïns.
Jesús Ricart
MEDI AMBIENT I ESPAI URBÀ-EL RIU RE-DISSENYAT.
Al
nostre riu local li diem Sec, però des que el conec, quasi cinquanta anys
enrera, sempre l´he vista amb un bon caudal d´aigua.Això de
sec deu venir, perquè eixuta l´estat
d´ànims al contemplar-lo. Darrerament s´han iniciat les obres de remodelació
i emmacament.Les excavadores han ficat la cullerada per
canviar-li la cara. Fins que no s´acabin les reformes ens estarem de
fer-ne una valoració, encara que coneguda les trajectòries d´invertir en
places dures de baix manteniment o
espais de passejada poc atractius,
ens anticipem fent-nos/vós algunes preguntes.
Les parets de formigó de la fossa
riuenca seran recuperables per a
l´expressió del graffiti i l´eclossió de colors?
Es contemplaran espais de gespa per
estirar-s'hi, runrunejar com gats/es, fan mig diades somiant en què allò és
el paradís terrenal?
Els nudistes podrem practicar el nudisme els dies de sol, sense tenir que anar a
la platja, tot seguint la modalitat dels nostres coreligionaris munyiments al
bell mig de la seva ciutat?
I el que està per damunt de totes les qüestions, com es pot pressionar
als altres municipis previs al nostre per on va el curs del riu, per que no hi
vessin tanta porqueria industrial.? Es
concebible un riu d´aigües poètiques a un món tan corromput
com l´actual?
Jesús Ricart
EL CARRIL BICI O EL PARIS-CERDANYOLA-DAKAR
Dies
enrere vam poder llegir al Tot Cerdanyola que s´estava acabant de senyalitzar
el carril bici a Cerdanyola. El carril bici? Si, un projecte que va ésser
aprovat per l´anterior govern municipal i que havia de tenir un total de 5
kilometres.
Alegrat per saber que ja hi
havia més dels dos-cents metres que hi havia la darrera vegada que vaig passar
hem vaig llençar a l'aventura de recórrer
aquesta via urbana especial per a bicicletes, un lloc paradisíac on no has de
tenir por d'esquivar els cotxes que no miren ni les yayes que travessen.
Començo, doncs el meu
recorregut al final de carrer Sant Ramon on trobo el començament del carril
bici, prop del camp de la Bòbila, i dic trobo, perquè ha quedat tapat per un
munt de cotxes que han decidit que aquesta línia deu d'ésser un nou aparcament
senyalitzat per a cotxes molt estrets, i com que no hi caben un tros de cotxe ha
de quedar al damunt de l´acera. Deixem aquesta zona i viatgem cap al carrer
Flor de Maig on les mares que surten amb els nens de l´escola propera
han decidit que es tracta d´una acera pintada a terra i on a més els veins
coloquen els contenidors per tenir més lloc per aparcar. Girem cap al carrer de
l´Oreneta on els veins ja no coloquen contenidors sinó que directament
coloquen els cotxes, apa aquí ja va bé. Girem de nou per sortir cap a la
carretera d'horta per carrer Flor de Maig sense passar pel carril bici (ja ho
hem donat per impossible) i arribem als semàfors on ens trobem que ho som uns
bojos o bé baixem de la bici ja que haurem de creuar Santa Rosa, de nou Flor de
Maig i finalment entrar cap al passatge pollancres en contradirecció. Desde aquí
fins a canaletes podem anar resseguint els carrers en què encara no han pintat
el carril, carrers estrets en què tot just passa un cotxe i on si passa una
bici s´ha d'esperar. Després podem seguir cap a Canaletes per un dels camins
de terra del parc (més segur que el carrer) fins a l'entrada del camí de Can
Cata. I si encara no n´heu tingut prou poder fer l´ultim tros del carril bici
pel passeig d´Horta cap al camp de futbol de les Fontetes, recorregut que als
no iniciats a ben segur farà baixar de la bici.
Un
cop arribés a casa decepcionat i emprenyat recordes amb nostàlgia els carrils
bici de Barcelona, amples, ben senyalitzats, separats de la circulació, lliures
d'obstacles... ben bé com els de Cerdanyola. I és que més val no fer les
coses que fer un carril bici urbà que sembla una etapa del Paris Dakar: primer
has de localitzar el camí i després intentar seguir-lo fins a la meta, tot un
repte per als aventurers.
Jaume Guinot